Ya hemos escrito en este blog sobre nuestro amigo y compañero PATXI LOPEZ con motivo de su visita a Benidorm para inaugurar la sede electoral de las Elecciones Vascas. Por aquel entonces le dijimos, y así lo escribimos y manifestamos, que una nueva etapa de esperanza se abría para todos y todas las vascas, una nueva etapa de lucha por la concordia y la paz, un nuevo tiempo sin exclusiones de nadie, excepto los violentos de las armas, una nueva etapa de la libertad y la palabra.
Hoy debemos sentirnos satisfechos porque la apertura de esa nueva etapa es ya una realidad. Patxi ya es el Lehendakari de todos y todas los vascas, el Lehendakari que gobernará por igual para cada uno de los ciudadanos y ciudadanas de Euskadi, el Lehendakari valiente y comprometido por conseguir que sus ciudadanos puedan vivir definitivamente en paz, como ha conformado esta mañana en sus primeras declaraciones como jefe del gobierno vasco: “la paz es el objetivo y si tengo que arriesgar, arriesgare”.
Por todo ello queremos darle la enhorabuena a toda la ciudadanía de Euskadi, a los compañeros y compañeras del PSE que tantos años llevan luchando para lo que hoy ya es una realidad, y especialmente a Patxi López.
Desde Benidorm, como estamos seguros que cumplirá su compromiso de visitarnos de nuevo cuando ya fuera el nuevo Lehendakari, ya estamos preparando su recibimiento con todos los honores que se merece y las felicitaciones por que sabemos que, desde ayer, la paz está mucho más cerca.
Hoy debemos sentirnos satisfechos porque la apertura de esa nueva etapa es ya una realidad. Patxi ya es el Lehendakari de todos y todas los vascas, el Lehendakari que gobernará por igual para cada uno de los ciudadanos y ciudadanas de Euskadi, el Lehendakari valiente y comprometido por conseguir que sus ciudadanos puedan vivir definitivamente en paz, como ha conformado esta mañana en sus primeras declaraciones como jefe del gobierno vasco: “la paz es el objetivo y si tengo que arriesgar, arriesgare”.
Por todo ello queremos darle la enhorabuena a toda la ciudadanía de Euskadi, a los compañeros y compañeras del PSE que tantos años llevan luchando para lo que hoy ya es una realidad, y especialmente a Patxi López.
Desde Benidorm, como estamos seguros que cumplirá su compromiso de visitarnos de nuevo cuando ya fuera el nuevo Lehendakari, ya estamos preparando su recibimiento con todos los honores que se merece y las felicitaciones por que sabemos que, desde ayer, la paz está mucho más cerca.
1 comentario:
Vull ser nonacionalista. Això ho vaig decidir ahir mentre veia la investidura de Patxi López com a primer Lehendakari nonacionalista, i així li ho he dit a ma mare mentre amablement em planxava quatre coses. Ni "nacionalista cultural" com s'estila a estes terres, ni "nacionalista a desgana"com es deixava entrevore Fuster, ni tantsols "postnacionalista" com de vegades he barallat.. El nonacionalisme és el futur.
Per què recordem-ho, a Euskadi, com a la resta del món, hi ha nacionalistes i nonacionalistes. i si bé els primers voldrien ser com els segons, els segons ja són com els primers malgrat la manca de necessitat.
Entengueu-me, sent nonacionalista tot són avantatges. Alguns per cert molt obvis malgrat que diàriament ens els recorden - per als despistats- des de la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació estatals.
Entre els més destacats hi ha la flexibilitat que et dona ser nonacionalista. Només pronunciant el terme pots passar d'estirar-te els cabells amb l'oponent a anar junts d'investidura com qui va de pintxos per Donosti. I sense necessitat de fer malabarismes estratègics o ideològics ni de donar difícils explicacions a l'electorat! Com qui toca mare quan es juga a pillar, dir-se nonacionalista és la salvació per a qualsevol situació.
El nonacionalisme unix puix nonacionalistes som i en el nonacionalisme ens trobarem. I desdibuixa dreta i esquerra - com el nacionalisme, cert!- però amb bula i benedicció globals.
I és que allò que més m'atrau de ser nonacionalista és la la facultat que t'atorga de poder assenyalar als altres com nacionalistes. Un terme no dimonitzat sinó directament satànic que ,a força d'usar-lo com a insult, s'ha convertit en sinònim d'un grapat de coses xungues i indesitjables amb les quals cap èsser humà, amb plenes facultats mentals, voldria ser identificat.
Ser nonacionalista és, a més a més, la millor manera de construir la nació. Per banal, per subtil, per delicada i per que es juga al terreny dels bons contra els roïns,. És senzillament la més efectiva. Ser nonacionalista és a més a més elegant, modern i sobretot, discret.
Per tot això i més em declare nonacionalista. Això sí, nonacionalista valencià. I encara més, em compromet a donar un paset més enllà si es donen les condicions. oportunes. Amb un estat al darrere, i tot el que això comporta, em plantege fins i tot abraçar el "no nacionalisme".
Mentre es comprova l'existència d'esta última "no opció" nacional , i algú es planteja deixar-nos triar, fariem bé de mostrar-nos com valencianistes, què és el que som, i treballar amb les ferramentes que disposem per assolir els nostres objectius.
I ja podem posar-nos les piles per que la cosa fàcil no serà si amb l'adéu d'Ibarretxe Euskadi ha deixat de tindre un govern basquista per abraçar el nonacionalisme espanyol de PSOE, PP i UPyD. Nonacionalitzemnos ja, per favor!
Publicar un comentario